Sóc un peix desmemoriat, sóc un vampir que escriu,
sóc el nàufrag discret, un gat sense llar i esquiu.
Els remolins inquiets de la incertesa de la vida
castiguen el meu cervell,
que és conscient de l’efímer del moment,
i s’adona que és dèbil mentre es fa vell.
S’ha parlat de pau i llibertat, d’amor i de justícia,
i jo cada dia […]
La vesprada, B condueix, A seu al seu cantó, té la mirada perduda en l’horitzó.
A: - Alguns de vosaltres ja sabreu que en realitat no teniu enlloc on anar.
B: - Així és l’home modern, així de guai sóc jo…
A: - Dins el cor del sol la meva memòria es desfà, però ho fa amb una […]
La vida, la nostra vida (la vostra, la d’ells), és plena de bons exemples del que podrien ser molt ben definits com a personatges oportunistes. Ho penso i així ho escric des de la insegura però pràcticament necessària i retrobada solitud esmorteïda. Em trobo en un lloc concret però alhora bastant ignorat, on s’esdevé l’encontre […]
Un cop em vaig despertar en una estança estranya. Vaig sortir-ne i a fora hi havia un gran balcó. Vaig mirar enlaire, i el cel era de color verd i grans esferes blaves volaven en totes direccions. Vaig baixar unes escales, i en un gran pati hi havia tot de gent que copulava amb objectes […]
Fa poc em van parlar d’una faula que vaig enviar per mailing massiu ja fa molt de temps -la meua memòria escueta no em permetia recordar-me’n-, i gràcies a una persona (la hi dedico), l’he poguda recuperar. Aquí us postejo doncs ‘La faula del Brontotherium’, revisada i millorada. ‘va por uhtede…’:
Heus aquí que, ara ja […]
Aturmentat per una remor constant i difusa, el petit Longisquama va optar per tancar els ulls amb força i va saltar pel finestró. Va saltar a resultes d’un procès d’enfolliment estressant i ple d’impulsos instintius, va saltar deixant enrere aquella cambra gris i infernal, però alhora llençant-se al buit, cap a un destí incert i […]
Suposo que tots recordareu els meus plans per regir una ciutat ideal…
( http://www.jordicastells.cat/?p=276 )
…doncs ara va tocant fer una passa més endavant.
Amb més ambició i megalomania que mai, iniciaria un projecte de dimensions titàniques amb el qual pretendria aconseguir UN MÓN GRIS!!!
I perquè un món gris? Doncs molt simple: No n’hi ha prou […]
Bé doncs resulta que com que estic molt ocupat meditant en com aturar l’amenaça comunista, darrerament (parlo d’uns dies ençà) no actualitzo tant aquesta merda de pàgina.
Suposo que em podreu entendre… estic en un període de la meva vida un xic convuls…. confio que a partir del dia 10 de març tindré més temps, i […]
Si jo fos alcalde, regiria una ciutat ideal. Seria una ciutat-estat amb normes molt estrictes on de ben segur que la gent es mataria per a poder viure-hi, i d’on seria molt difícil sortir-ne. Qui diu sortir-ne diu escapar-ne.
Seria una ciutat gris, on les normes d’urbanisme serien severes, no hi podria haver colors als edificis. […]
Dedicat a tots aquells qui veuen la felicitat i la plenitud personal fites inabastables (escrit fa 15 dies) .
Gener del 2008… què lluny que veia aquest any! I ja hi sóc de ple. I és que la vida no s’atura (be per a molts sí) però de moment no ho ha fet per mí. Conec […]
