Un parell d’apunts
Bé, em remetré a citar al ‘benencarrilat’ Jaume Renyer que, en el marc de les recents activitats que ha dut a terme, ha tocat dos temes d’actualitat que recomanaria a tots aquells que s’anomemen independentistes i després es dediquen a fer el sociata, que es llegissin amb atanció:
- En primer lloc va publicar ahir un petit article referint-se a l’ominós editorial ‘La dignitat de Catalunya’, que un servidor no es cansa de criticar com a iniciativa sociata/autonomista que és, que aquí us postejo:
”El concepte polític de dignitat nacional aplicat a la catalanitat el va reintroduir al debat públic l’article signat per Joan Carretero, d’abril d’enguany, titulat significativament “Patriotisme i dignitat”, precisament les dues divises que consten en els carnets d’associat que llueixen els membres de Reagrupament Independentista.
Dit això, la dignitat nacional, no és patrimoni de l’autor d’aquell article, ni comporta que a partir d’ara reparteixi certificats de bon patriota. La dignitat és un valor col·lectiu que comparteixen els defensors de causes nobles i la de la llibertat de Catalunya n’és la primera, o millor dit, hauria de ser la primera pels catalans. Sovint em ve a la memòria una frase de Lluís Companys, que citada a raig, diu més o menys així:” Al món hi ha moltes causes dignes de ser defensades, però Catalunya sols en té a nosaltres”. La dignitat nacional, i més en un poble com el nostre sotmès a un règim de dominació política, no pot ser emprat -sense evidenciar un propòsit pervers- per aquells que justifiquen, s’aprofiten o són còmplices d’aquest situació injusta. I en aquesta posició se situen els redactors de l’editorial subscrita conjuntament per la premsa d’ordre (espanyol, per suposat) publicada al nostre país. I, amb ells, els partits i entitats que s’hi han adherit.
Sobta veure com s’afegeixen a aquesta reacció contra-independentista partits com Esquerra i CIU, quan és evident que l’objectiu dels “dignes” editorialistes és neutralitzar les consultes sobre la independència de Catalunya del proper dia 13, resituar l’Estatut en el centre del debat i recolzar el PSC (que engega un campanya de rellançament mediàtic) com a principal garant d’aquest nou front català d’ordre. Fins i tot el mateix Rodríguez Zapatero ha fet seu l’editorial conjunt interpretant-lo com allò que realment és, una renovada adhesió a Espanya.
La xarxa de complicitats forjada pel PSC-PSOE des de les institucions que controla des de fa més de trenta anys (i des del mateix aparell d’Estat) s’ha mobilitzat seguint l’estela dels dignataris defensors de l’autonomia, “las casas regionales” en lloc destacat i amb un discurs amenaçador. La “convivència”, és a dir, l’acceptació social de la subordinació de la catalanitat a l’ordre espanyol està en perill si democràticament i pacíficament, el poble català vol exercir el dret d’autodeterminació. No n’hi ha prou amb la “brunete mediatica”, la pressió de la premsa d’ordre autòctona, sinó que també cal mobilitzar la Falange i l’espanyolisme local amenaçant amb trencar “la convivència”.”
- En segon lloc citar unes breus declaracions que va fer el passat dimarts a València, en el marc de la presentació de la proposta del sobiranisme valencià republicà, un document programàtic elaborat per Esquerra Nacionalista Valenciana i República Valenciana, al qual va assistir en representació de Reagrupament Independentista, organització expressament convidada pels convocants:
”Reagrupament no presentarà una candidatura pròpia al País Valencià, i donarà suport a una proposta sobiranista valenciana”
Per tant, i seguint amb el que ja es va dir fa dies, Reagrupament no irromp al País Valencià per a fragmentar ni interposar-se en res, sinó per a sumar i construïr, tenint en compte la realitat Valenciana, la llibertat nacional dels catalans del sud.
Renyer va afegir que ”La voluntat immediata de R.cat és la d’organitzar els associats valencians que hores d’ara ja són membres de Reagrupament Independentista i projectar les actuacions a seguir en el futur al País Valencià”
