Què és el nadal?
Bé, com molts ja sabeu, per mí el nadal és merda.
Però bé, no em limitaré a dir aquest lema, que per altra banda està molt bé, sinó que us donaré unes quantes raons per les quals al meu humil entendre tota aquesta celebració absurda fot tuf d’excrements de gos:
1) Alguns no sabreu que hi ha estudis que demostren que Jesús no va néixer el 25 de desembre (ni de conya -alguns diuen que al gener, d’altres al setembre o a l’octubre…), això és tan sols una data establerta com definitiva a partir de l’any 336 d.c.. En aquella època, l’emperador Constantí, que s’havia passat recentment al cristianisme (com qui es passa del costo a la marihuana, o com qui es passa de cubates una nit que va massa embalat), i clar, llavors, amb l’ajut de la ignorància, la por i l’oblit, tot ‘cristo’ (i mai millor dit), va començar a creure’s que el 25 de desembre era un dia sagrat. De fet la data es va establir tan tard després de la mort del ’suposat messies’ ja que, com podeu imaginar, hi havia tantes sectes de cristians com sectes independentistes hi ha en aquest país, i depenent de la zona cadascú celebrava el nadal quan li rotava.
2) Jesús era jueu. No sé quin nombre de jueus van matar els cristians en aquella època (com tants cristians havien matat els politeistes romans abans), però us asseguro que van ser molts. Llavors… els cristians celebren el naixement, vida i mort d’un personatge jueu, en una data en la que no va nèixer, i creient-se una història que ve unflada i relatada per la milenària bíblia (altrament escrita, reescrita, reinterpretada i traduida pels homes al llarg dels segles, amb tota la poca fiabilitat que això comporta) .
3) Com alguns ja sabreu, la religió cristiana no és més que la mixtura de tota una sèrie de religions paganes, tribals i politeistes pre-cristianes, que a base d’imposicions polítiques i amb afany de controlar la població i els imperis, ha esdevingut el que és avui en dia. I què és? Poder, diners, evasió d’impostos i massa clarobscurs. Per sort cada cop la gent hi creu menys. Però clar, llavors tenim el nadal. Si el cristianisme és el que és, doncs el nadal, originariament, no era més que una celebració pagana de l’arribada del solstici d’hivern, llegat de segles de tradicions i creences de gent que venia del món nómada i dels primers agricultors sedentaris, que evidentment basaven les seves creences en l’astronomia, l’astrologia, la metereologia i les faules i l’espiritualisme de les èpoques d’abans dels alfabets escrits. Es va reinterpretar quan la gent va començar a tocar poder… i ja ho teniu.
4) Ja ho teniu, exacte. El nadal avui dia no és més que, amb l’excusa de celebrar que un no sé qui va néixer (que ves a saber si va existir, i que si ho va fer no era cristià), els cristians es veuen abocats al consumisme més salvatge. Clar, cristians i no cristians. Tot ‘cristo’ (altre cop) a comprar. Regals de nadal per a tota la família i amics, regals de reis, tots els banquets de festes (menjar i beguda), celebracions, nits de cap d’any, vígilies, detallets, etc etc. Sí, és potser una manera de potenciar l’economia. En surten beneficiades les grans distribuidores, els venedors finals de productes càrnics, perfums i fins i tot les llibreries. Fins i tot els fabricants de ninotets de pares noël (qui cony és aquest paio?) en surten brutalment beneficiats.
Jo, amics (i no tant amics) meus, el nadal no el celebro. No regalo res a ningú. No brindo. Puta humanitat, redéu. I puta religió.
