– JORDI CASTELLS –

CUINAR ÉS SENZILL I SALUDABLE.

• Bolquers ‘a la lleidatana‘

Mode de preparació:

Apropeu-vos a l’hospital o residència geriàtrica que us caigui més a prop de casa i regireu en els contenidors d’escombraries que hi hagi al davant. Haureu de trobar-hi bosses de plàstic grans plenes de bolquers usats per a adults. Preneu-ne una i us l’endueu a casa. Allà triareu d’entre tots els bolquers els sis o set que estiguin més cagats i pixats, i els triturareu i posareu dins una olla gran. Notareu ja en aquest moment que els efluvis que desprén la pasta en qüestió és vomitiva. Un cop confirmat això, és que la preparació del plat de moment va bé.

Si veieu que la pasta és massa sòlida, us podeu pixar dins l’olla i fins i tot convidar alguns amics per a que també s’hi pixin. Això li donarà més aspecte de sopa, i la farà més fàcilment menjable. El gust se’n veurà alterat en la mesura que el percentatge de gust de caca baixarà respecte al percentatge de gust de pixats, però bé, aquest és un detall que si esteu llegint aquesta recepta dubto que us importi massa. Si tot i així us importa, doncs cagueu-se dins l’olla per a reequilibrar el tema i ja està.

Per acabar afegiu a l’olla un pot de claus (ja sabeu, com més rovellats i punxeguts millor etc) i remeneu bé per a que aquests quedin ben disseminats en la mescla. Els claus no tenen cap funció gastronòmica en concret, són més que res per a que us feu tot de ferides a les genives i al paladar i així la caca i el pipí podran produïr-vos més fàcilment infeccions a la boca i mandíbula, i amb una mica de sort escampar-se arreu del torrent sanguini (si els bolquers són d’hospital en aquest sentit és millor que si són de geriàtric).

-El plat ja està gairebé llest, tan sols falta donar-li el toc lleidatà, ja que com he dit abans són ‘a la lleidatana’. Per a fer-ho tirarem a l’olla una foto de l’excelentíssim alcalde de la ciutat Àngel Ros, conegut arreu pel seu incondicional amor a la ciutat i per prestar un servei dedicat totalment a la gent i sense cap pretensió personal en el món de la política. També és conegut per ser un gran patriota del que ell considera la seva única nació, l’espanyola.

Algú em podria dir: ‘però no hauries pogut triar algun altre personatge més representatiu de Lleida?’ i jo els hauria de respondre ‘i ca, més representatiu que ell? era triar entre el Ros o el Siurana, i com comprendran no llençaré una foto del Siurana, ja que me’n queden poques i les destino a un ús privat i íntim. A part, són bípedes que guanyen per majoria absoluta, això és una representació més que lícita: la ciutadania d’aquesta nostra maltractada ciutat els vóta sens dubte cenyint-se estrictament a criteris intel·lectuals.’

A taula:

Us recomano que aquest deliciós àpat (és per a unes quatre persones) sigui menjat sense coberts i posant tots el cap dins l’olla, en mode ‘no em prenguis la caca que et mossego‘.

Qui es mengi la foto de l’Àngel Ros té dret de repetir (això ja està més encarat a explotar la part lúdica que tots portem a dins).

Bon profit!!!

Aquest article fou publicat el Dilluns 25 de Gener del 2010 a les 18:39h, i esta arxivat a la seccio Cuina. Pots fer seguiment de les respostes a aquest article a traves del fil RSS 2.0. pots deixar una resposta, o un trackback des de la teva pagina.