– JORDI CASTELLS –

Be en aquesta secció me’n riuré una mica de mi mateix i compartiré l’experiència amb vosaltres.

• Ultraresum de la meva vida en ordre cronològic, atenció!:

Em dic Jordi Castells i Roca (també em coneixen per “Low”, “eh tu” o “Go and fock yoself”) i vaig néixer un fred dia de novembre de l’any 82. De petit al cole dibuixava gent morta i molts tancs i míssils i no em relacionava amb la gent, llavors divorci xungo i traumàtic dels papis, llavors adolescència inestable amb freqüents visites als metges del coco, llavors vaig perdent amics i cultivant enemics, aversió social i depressió, algun fracàs amorós, odi contra els socialistes, odi contra els grimpaires, em compro una guitarra, més odi contra els socialistes, fundo un grup de música, més odi visceral contra els grimpaires de merda, i aquí estic, preparat per morir sol -si pot ser-.

• Aquí aniré penjant fotos meues, des que era un mocós fins als nostres dies, així us podeu pegar uns riures a costa meua. Notareu que vaig passar de ser un infant entranyable i grassonet a ser un melenut fill de puta amb bigoti. Curiosa metamorfosi. (Pedrastes abstindre’s siusplau de difondre aquestes fotos i/o fer-ne un us pecaminós… o sinó, què coi! Feu-ne el que vulgueu…)

Foto primera:

Be, us la comento… calculo que deu ser de l’any 84. Està menjada pel sol i bastant feta malbé. En ella com podeu comprovar se m’hi veu jugant amb una mena de pot.

Foto segona:

Calculant calculant, dedueixo que la cosa es remunta a l’any 87 o així. Resulta que hi apareixem jo, ma germana (sí, òstia, tinc una germana) i la meua estupenda cara de pa.

Foto tercera:

Aquesta és bona. Devia córrer l’any 94 o 95… A la foto se’m pot veure amb una pinta entre harry potter i manolito gafotas (sí, em van posar ulleres per llegir). Curiosament recordo molt be el dia de la foto. Just abans ens havien vacunat de no sé quina grip a tota la classe… Mai heu sortit corrent d’una aula amb una xiringa penjant del braç? Jo sí. Just després de la foto recordo també que em van castigar per no deixar que els companys es fessin la foto tranquils -en aquella època estava una mica histèric-.

Foto quarta

Aquesta ja és un partiment. Devia creure’m Dartanyan o alguna cosa així… -veient fotos com aquesta no m’estranya que no tingui amics-. Calculo que és de l’any 2000, pq deuen ser les Orles de quan (per fi) vaig aprovar el batxillerat…

Foto cinquena

Finals del 2007. És la típica foto de família. Ui ui com dues gotes d’aigua eeeeh…. eeeergh, la família model, vaje. Grimpaires? No gràcies… coof coof… rofl