– JORDI CASTELLS –

La nit, que embolcalla els meus somnis, impera defora, freda, eternal i gegantina.

Cansat, penso en aquelles nits, en determinats moments viscuts llong temps enrere, quan encara habitava en mi certa emoció de joventut.

La vida és una compil·lació de records, un conjunt de retalls d’aquí i d’allà, que es van desfigurant i esvaint, com un terròs de sucre dins el cafè.

Quan mori, totes aquestes vivències moriran amb mi.

I llavors, el meu llegat podrà ser valorat en mesura de les errors i els encerts que vaig cometre en vida.

Una vida com una altra, plena de records aterradors i lletjos, emocionants i bells… Una espurneta més que s’haurà apagat en l’immens univers.

I s’aniran apagant totes a poc a poc, fins que no en quedi cap, i, llavors, en l’eternal nit ja no hi haurà més estels.

Ni més dolor, mecagonlaputa.

Hi ha qui diu que en Bilbeny veu proves on no n’hi ha, o que delira.

En ocasions, reconec que pot semblar així, però en cap cas penso que sigui un mal investigador o historiador.

Us recomano aquesta interessant entrevista (en quatre parts), que li va fer Mònica Terribas a TV3.

Bé, aquí una càmera que enfoca el Costa Concordia en rigurós directe (tot i que les imatges arriben a ràfegues d’uns 5 segons). És interessant de veure com fan tasques entorn del vaixell, i més envant serà interessant de veure com alguna empresa del Pakistan el desguassa

Per veure les imatges, cliqueu aquí.

El proper dissabte 21 de gener Reagrupament ha organitzat un acte per a celebrar la victòria catalana a la Batalla de Montjuïc de 1641 davant de les tropes hispàniques. Serà a les 12 del migdia al Castell de Montjuïc.

La Batalla de Montjuïc es va lliurar el 26 de gener de 1641 i s’hi van enfrontar les tropes catalanes comandades pel diputat militar de la Generalitat Francesc de Tamarit, contra les tropes de Felip IV de Castella. La victòria catalana fou contundent.

El Castell de Montjuïc es va construir l’any 1640 en trenta dies, preveient l’arribada de l’exèrcit castellà a Barcelona. El dia anterior a la batalla, els catalans van aixecar encara més l’alçada de la muralla de la fortalesa. Els castellans, van iniciar l’atac a les nou del matí, però desorganitzats, van arribar en diferents moments al castell, i van ser derrotats. Amb més de 1.500 baixes i preveient l’arribada de l’exèrcit francès, van haver de retirar-se. Per part catalana es parla de 32 morts.

Tot i l’espectacular victòria en aquesta batalla, Pau Claris morí un mes més tard, probablement emmetzinat, i Catalunya acabà immersa en la Guerra dels Segadors, que va enfrontar Castella contra Catalunya amb el suport francès, i que acabà comportant el Tractat dels Pirineus, i la pèrdua dels territoris de Catalunya del nord.

Bé, l’any comença amb bones notícies.

Tindrem festa WE CAME TO DANCE cada dissabte al Fissure (pis de sota), amb un servidor de punxadiscos, amb molt bon ambient i bona música.

L’oferta nocturna de Lleida s’amplia, i si ja podíeu sentir bona música retro al Pentagrama, a la casa de les 3 Àmfores, o a l’Epap, aquí una nova prova que alguna cosa es mou.

Passeu pel Fissure cada dissabte!

Bé, com que enlloc de fer els treballs que he de fer sóc un carallot, aquest diumenge m’he entretingut a retocar un mapa d’Europa (retall d’un mapamundi de www.gebco.net) per fer-lo semblant a allò que devia ser el nostre continent just abans del darrer gran desglaç, o dit d’una altra manera, uns 12.000 anys enrere. No m’ho he currat massa, però perquè en vegeu la idea, ja n’hi ha prou.

Aquí haveu l’arxiu:

Per veure’l llarg, tan sols cal que cliqueu la imatge (pesa dues megues i mitja).

Bé, també us he de dir que he omès la capa de gel que cobria mig continent, per tal que la cosa es vegi més polida.

Com veureu, Islàndia i Grècia guanyen el doble de terreny, apareixen illes (tant en l’Atlàntic com en la Mediterrània) que ara no hi són, desapareixen los llacs del nord de rússia, les Illes Britàniques formen part del continent, la península Italica deixa de ser una bota com a tal i s’uneix amb Sicília, el Baltic i la Mar del Nord se’n van a prendre vent -si fes més fresqueta, els holandesos ja no haurien de construir dics-, l’Adriatic esdevé una adorable cala, la Mar Negra perd gairebé la meitat de l’extensió, los mallorquins i menorquins es podrien visitar en cotxe, Àfrica i Espanya guanyen terreny al mar arreu…

D’uns anys ençà s’ha posat de moda cercar ruïnes sota la mar. Aquí n’haveu un exemple:

En fi, que així eren les coses fa uns quants mil·lenis. Molava, oi? Però bé, jo ho prefereixo tal com és ara, car no fot tant de fred.

Hola, reis fills de puta.

Us escric una carta per veure si em porteu força regals.

Aquest any m’he portat com el cul. No crec en déu ni tinc intenció de fer-ho, he incomplert alguns dels deu manaments i he desitjat molt que el cristianisme desaparegui.

Sé que quan (en teoria) vau dur aquells presents al nen Jesús el cristianisme encara no existia, per tant tampoc crec que us molesti gaire si insulto a Jesucrist: Jesucrist fill de puta. Però bé, és clar, com que ja sou morts (si és que vau existir mai) això tan us fotrà. De fet aquesta carta tampoc la llegireu. De fet no vull cap regal d’uns morts, només vull que el cristianisme desaparegui. Però com que per més que ho desitgi o us ho demani a vosaltres tampoc es complirà, me’n vaig a jugar al DOOM.

Puta espanya.

Bé, segons aquest calendari occidental pel qual ens regim, acabem d’encetar l’any número 2012 després del naixement del sancristo. Personalment, comptaria els tomets que fem al sol a partir de l’inici de la darrera glaciació global (uns 20.000 anys enrere), car trobo que va més d’acord amb la història de la civilització humana que ha desenvocat en la realitat d’avui en dia, però és clar, el cristianisme és quelcom infecciós, nauseabund i amnèsic que encara cal combatre i clarificar perquè la gent del món occidental deixi de fer tant l’imbecil.

Sigui com sigui, Deixem enrere 365 dies que han seguit d’acord amb la tònica dels darrers anys: crisi global, injustícia social, robatori de diner públic, conflictes silenciats, contaminació, fam, monopolis i falses democràcies.

No vull perdre el temps ni enganyar ningú desitjant un bon any nou i tota aquesta porqueria, car sabeu tan bé com jo que fóra d’il·lusos. Simplement espero que cada cop més gent s’adoni que aquest món és un femer i que entre tots plegats puguem trobar la manera d’arreglar-ho abans que sigui massa tard.

Puta Espanya a tothom i feliç crisi.

El 31 de desembre a la nit, aquesta és la millor opció:

PUB FISSURE de Lleida (al pis de sota).

Tanquem a les 7 de la matinada, és de franc, i punxo jo.

Més bones raons, impossible.

Bé, també us podria dir que estarà a rabentar de ties bones i que cada trenta segons plouran bitllets de 50 € del sostre. Però és clar, tots sabem que aquestes dues coses ja serien més difícils, sobretot la primera.

Bé, ja ho sabeu: Pub Fissure de Lleida, la millor opció per cap d’any (tota la info al cartell).