Reflexions sobre la vida.
Els objectius vitals de la majoria de gent d’aquest país són treballar poc i cobrar molt. Polítics i banquers bé ho fan. Els votem i els adorem, i això fa que vulguem ser com ells. I alguns ho aconseguim.
Tots hem dimitit algun cop, però, arran d’algun escàndol de corrupció o de prostitució que ha sortit a la llum i ens ha esclatat a les mans com un pastís de merda amb un petard per espelma.
Tots havem, a part, algun amic o familiar que ha estat a la presó per posseïr pornografia infantil:
“Que no sé com van arribar a parar aquells vídeos a la meua computadora, que m’ho devia enviar algú i no vaig ni mirar-ho, que em creia que eren majors d’edat, etc”
Les excuses clàssiques no solen funcionar, en aquests casos.
Però bé, la vida és bella, diuen. I la mort? És lletja, en aposició a la vida? És tan sols una fase més? És una putada per alguns, per a altres en canvi és com una mena de premi. L’altre dia em vaig dedicar a intentar fer un recompte mental de les persones que he vist morir. Al final, és clar, em vaig descomptar. Heu vist mai aquella mirada, la d’algú a qui se li escapa la vida? És desconcertantment difusa, distant, terrible.
En fi, us he parlat mai de la meua tia Clara? Era una dona ben estranya. A mi em queia bé, però la família la va deixar de costat quan van saber que es dedicava a robar cadàvers del crematori amb l’ajut d’un funcionari corrupte. La van enganxar, i després de passar un temps a la garjola, va acabar vivint amb uns rastafaris traficants. Un dia em va explicar que un cop havia estat clínicament morta durant uns minuts. No va veure cap llum al final del túnel. De fet, quan la van reanimar no recordava gran cosa. I no em vinc a referir pas a ‘gran cosa d’aquella experiència límit’, sinó a que havia oblidat gairebé tota la seua vida. Suposo que això és una prova irrefutable que el cervell humà necessita, en certa mesura, oxigen. A partir de llavors es va dedicar a la prostitució. No era massa agraciada, pobreta, i sempre la prenien per un travesti. Es va acabar penjant en una cel·la de la presó federal de Tallahasse.
Febrer 26th, 2012 a les 3:25
l’oxigen és pels dèbils